El cervell humà ha “produït” massa cultura i encara no l’hem assimilat. Fa cent cinquanta anys que es va inventar l’automotor i ¡ja tenim reactors! ...

El cervell humà ha “produït” massa cultura i encara no l’hem assimilat. Fa cent cinquanta anys que es va inventar l’automotor i ¡ja tenim reactors! Progressem geomètricament, però el nostre cervell és el de l’home del paleolític, molt conservador. I no podem pair d’una manera tan ràpida el progrés. Vivim immersos en tensions i conflictes provocats per situacions de greu desequilibri, perquè la humanitat no està ben adaptada al seu entorn. Les persones que habitem el món en l’actualitat som homes primitius que no estem prou adaptats a la societat moderna.

En un article, anys enrere, escrivíem que “l’home és, en qualsevol cas, un primat social que necessita viure en grup. Ara bé, viure en grup no vol dir viure massificadament. A les ciutats les persones viuen malament, perquè l’home actual és un Homo sapiens arcaic que no ha assimilat bé la vida a les grans concentracions humanes. Molts antropòlegs consideren que la dimensió de les col·lectivitats humanes idònia, des del punt de vista de la convivència, se situa en el llindar de les cinc-centes persones. És el que es coneix amb el nom de “societats cara a cara”, en què tothom sap la història de tothom i en què, d’entrada, un es fia de l’altre. Si se sobrepassa la xifra de cinc-centes persones l’individu comença a desenvolupar uns mecanismes d’autodefensa, com ara de “sospita” o de “por”, que poden arribar a ser violents. Les persones no estem preparades per conviure en ciutats massa poblades, ja que com a espècie encara hem d’evolucionar per poder fer-ho. Aquesta és una realitat que no podem negar. Hem d’acceptar que som uns éssers limitats i que no som el centre de l’univers pel fet d’haver assolit un desenvolupament cultural més gran que la resta d’animals”.

Tanmateix, tot i les nostres limitacions, ens entestem a perpetuar el nostre antropocentrisme. Cada ètnia, cada grup social pensa que és el millor, el genuí, l’únic. Encara no ens hem desempallegat dels sistemes de defensa de quan érem caçadors recol·lectors i pensàvem que tothom era enemic nostre. Ben mirat, aquest és el rerefons del racisme.

 

Fuente: Etología. Jordi Sabater Pi i Pere Tobaruela. Publicacions de l

 

« volver