El mite del burgès revolucionari que hauria fet avançar la humanitat ocultava que la nova societat burgesa... (Josep Fontana)

El mite del burgès revolucionari que hauria fet avançar la humanitat ocultava que la nova societat burgesa, que havia acabat amb les distincions entre els homes pel naixement , es basava en una altra estratificació, aquesta per la propietat i la riquesa, que reservava la gestió política, començant pel dret al vot, als que disposaven d’un cert nivell de riquesa. Reinterpretant la història de la Revolució Francesa com la seva obra, construirien la genealogia que els justificava com a classe, tal com va proclamar François Guizot en les seves memòries:

      Soc d’aquells a qui l’impuls del 1789 ha elevat i que no acceptaran pas de tornar a descendir. Nascut burgès i protestant, estic profundament dedicat a la llibertat de consciència, a la igualtat davant la llei i a totes aquestes grans conquestes del nostre ordre social.

Aquests burgesos han viscut en pau en una França de la restauració monàrquica que ha respectat alguns dels beneficis essencials que havien aconseguit amb la revolució, integrats en una capa de notables en la qual anirien guanyant pes, fins al seu primer triomf en la revolució del 1830. El procés ha triomfat aquí, amb revolució, com ho ha fet, sense revolució, a Anglaterra, perquè la consolidació d’un sistema polític basat en la representació de la propietat convenia a la vegada a l’aristocràcia i a la burgesia. Per això es van mobilitzar a París els caps de la burgesia el juliol del 1830, quan semblava que una revolta popular –que ja hem vist que no  era en realitat la revolta dels pobres, sinó sobretot la dels treballadors d’ofici i els menestrals- podia posar en perill el sistema i amenaçar l’estabilitat de la propietat. No volien seguir canviant la societat, com ho havien fet quan lluitaven pels seus drets contra la monarquia absoluta, sinó assegurar la consolidació de l’ordre post-revolucionari contra els que aspiraven a anar més enllà.

 

Fuente: Capitalisme i democràcia 1756-1848. Josep Fontana. Editorial Planeta. Barcelona. 2019.

 

« volver