La invertebració d’Espanya de què es planyia Ortega i Gasset provenia del marcat desequilibri...

La invertebració d’Espanya de què es planyia Ortega i Gasset provenia del marcat desequilibri entre les estructures econòmiques, socials i ideològiques llegades pel segle XIX. D’una banda, el ritme d’introducció i desenvolupament del maquinisme i de la revolució industrial havia estat distint entre els diversos territoris de l’Estat espanyol, promovent-hi, en alguns, una societat burgesa evolucionada, amb una dinàmica ràpida -com a Catalunya i, després, al País Basc-, i en els altres una fossilització del règim agrari latifundista, a recer de l’extensió al camp de les formules capitalistes (desamortització, Codi Civil, Llei Hipotecària, etc.). De l’altra, l’evolució cultural havia accentuat les valors pròpies de cadascun dels pobles hispànics, girant-los devers el focus de cultura alemany o francès, cap al romanticisme conservador o cap al liberal, cap al jacobinisme social o l’historicisme polític. Les interferències d’aquesta vasta problemàtica foren contínues i donaren lloc a les pregones contradiccions internes que expliquen i justifiquen totalment la vertebració de la història espanyola contemporània.

Davant la dinàmica espanyola del Vuitcents, moltes persones poc informades acusaren Catalunya d’element pertorbador i dissolvent. En efecte, aquesta era la impressió que fèiem els catalans quan alteràvem el païdor el païdor de l’alta societat burocràtico-andalusa que manava a Madrid. Però ni Catalunya ni els catalans no hi podien fer més. Eren una intrusió del món burgès vuitcentista al bell mig –mentalment parlant- de tronades supervivències feudalitzants que encara no havien ultrapassat l’estadi del mayorazgo. Llur presència, doncs, intranquil•litzava tant per la punyent realitat dels problemes plantejats (indústria, comerç, agricultura, obrers, obres públiques, ensenyament), com per la descàrrega emocional de veure’ls inclinar-se cap a un món de redescobriment de vàlues pròpies. A més, l’una i l’altra cosa es completaven per convertir el català del segle XIX en heroi capaç de cercar una solució per a refer la vida conjunta dels espanyols.

 

Fuente: Notícia de Catalunya. Jaume Vicens i Vives. Ediciones Destino. Barcelona. 1962.

 

« volver