Piketty comença apuntant que la desigualtat econòmica entre individus es pot calcular a partir de tres fonts diferents...(Jesper Roine)

Piketty comença apuntant que la desigualtat econòmica entre individus es pot calcular a partir de tres fonts diferents: desigualtat en els ingressos del treball, desigualtat en la propietat de capital i els ingressos que comporta, i interrelació entre aquests dos termes. Una vegada més, l’argument s’il·lustra amb  referències a la novel·la El pare Goriot, de Balzac, que recull les diferents vies per aconseguir riquesa personal. Malgrat la seva riquesa, el pare Goriot viu els últims anys en una senzilla pensió, ja que ha preferit gastar-se la fortuna oferint les millors oportunitats possibles a les filles perquè es facin un lloc a l’alta societat parisenca. A la pensió, Goriot coneix el jove pelacanyes Eugène de Rastignac, que ha vingut a París, procedent de províncies, per estudiar dret. Ple d’ambició, De Rastignac vol ascendir en l’escala social mitjançant els estudis i l’esforç personal, però aviat esbrina que no importa que se’n surti bé en els estudis; les seves aspiracions de fer fortuna de debò són precàries. Aquesta lliçó de realitat li arriba amb gran precisió per mitjà de Vautrin, personatge tèrbol que també viu a la pensió. El tal Vautrin li insinua que, en comptes de centrar-se en la seva formació, Rastignac s’hauria de casar amb l’acabalada mademoiselle Victorine. Segons aquest home, això li comportaria immediatament una fortuna d’un milió de francs i, per tant, uns ingressos anuals de cinquanta mil francs (un cinc per cent del rendiment del capital). És molt més del que guanyaria al cap d’anys d’estudi i l’equivalent al màxim que podria guanyar a la fi d’una llarga carrera (suposant que es convertís en un advocat d’èxit).  Això és el que Piketty descriu com a “dilema de Rastignac”: estudiar i treballar molt, i en el millor dels casos assolir l’èxit més tard a la vida o, per manca de patrimoni, casar-se amb els diners.

Segons Piketty, aquest episodi il·lustra dues coses: en primer lloc, la claredat amb què els contemporanis de Balzac donaven per fet que la riquesa generava ingressos i quines xifres es remenaven, i en segon lloc, la dificultat (per no dir la impossibilitat) d’assolir un salari al llarg de la vida que pogués igualar els rendiments d’una gran fortuna. Aquestes circumstàncies (en què grans fortunes produeixen ingressos més elevats que fins i tot aquells als quals podien aspirar els treballadors més ben pagats) corresponien, segons Piketty, pràcticament a tot Europa fins a la primeria del segle XX.

La majoria de nosaltres sentim, per intuïció, que el dilema de Rastignac és propi del passat. Es poden donar situacions en què el patrimoni o el casament són més profitosos, però en la societat actual la formació, la feina i l’ascens en l’escala social són millors vies per a l’èxit. La pregunta és la següent: ¿com podem saber si els ingressos del treball realment són més importants que els ingressos de la riquesa heretada?  I encara més important: per què i quan va tenir lloc un canvi com aquest?

 

 

Fuente: Piketty Essencial. Jesper Roine. Angle Editorial. Barcelona.2017.

 

« volver