El problema amb l'estudi d'idiomes és la falta de persistència, de disciplina, de continuïtat. Els espanyols tenen reconeguda fama d'estar tota la vida estudiant anglès i no arribar a aprendre'l de debò mai. Aventuro la hipòtesi d'un cert autisme lingüístic. Això duu a refugiar-se en alguns codis que sonen bé i que s'utilitzen descaradament en tot tipus d'esdeveniments.
Un d'aquests codis és vendre la idea que Espanya és un país molt atractiu per a l'inversor a llarg termini (no compten les operacions a curt de caràcter especulatiu), perquè la seva cultura està oberta a la creació de negocis. És amistosa amb ells (business friendly).
No obstant això els fets van en sentit contrari. Crear a Espanya una empresa des de zero és un exercici que posa a prova la musculatura física i intel·lectual de qualsevol candidat. La plèiade de funcionaris no adscrits a la creació de valor social (reconeguem l'aportat pels vinculats a educació i sanitat) posaran tot el seu esforç i el seu arsenal de procediments per impedir que un projecte empresarial s'enlairi.
El govern de torn és el millor representant d'aquests valors antiempresa, ja que els seus components pertanyen en la seva gran majoria a l'alt i mitjà funcionariat. No han hagut mai de recórrer a les seves comptes personals per pagar una nòmina, ni avalar un crèdit, ni obrir un nou client, ni negociar les condicions d'un préstec, ni tractar d'obtenir una millor relació qualitat/preu d'un proveïdor. Viuen als llimbs i prefereixen moure's amb les macroxifres, que serveixen per a tot i no serveixen per a res. Per això se senten incòmodes amb les petites i mitjanes empreses, que són les que de debò creen ocupació i generen la major aportació al PIB de l'Estat, i es refugien en les grans empreses, i especialment en aquelles molt dependents del BOE, és a dir, les que es nodreixen principalment de les decisions que pren el poder executiu: empreses d'obres públiques, oligopolis privats que abans eren públics, empreses concessionàries, etcètera. L'Estat espanyol no és business friendly. Si decàs, és Big Business friendly, que és una cosa molt diferent.
Si de debò fos favorable a la lliure competència, posaria les condicions necessàries perquè les empreses se sentissin protegides en la seva labor, tant econòmicament com jurídica. El famós Corredor Mediterrani seria ja un corredor veterà, pel qual circularien els trens de mercaderies per vies d'ample europeu.
Els ports de Barcelona i Tarragona disposarien dels enllaços ferroviaris apropiats que facilitarien la càrrega i descàrrega de vaixells mercants procedents de tot el món, i ja haurien desplaçat els ports nòrdics europeus. L'aeroport del Prat seria un aeroport normal (passatgers i mercaderies), en franca competència amb qualsevol altre de perfil similar, que hauria impulsat les inversions locals. No existiria un ens com AENA i el seu afany intervencionista, més propi d'un país subdesenvolupat o estatalitzat que d'un que es considera modern. No es continuarien destinant fons públics a l'AVE, una xarxa d'alta velocitat la viabilitat econòmica de la qual és un desengany, xarxa innecessària que només ha servit perquè els pobres paguin els capritxos dels rics, i ho segueixin fent. No s'haurien inventat les autonomies (i els seus múltiples organismes productors de despesa) i un Estat de tall confederal (de tres o quatre nacions lliurement associades) hauria estat possible, tant tècnicament com políticament.
Però com que aquest clima no existeix, cal rebutjar el de business friendly. I ja posats a utilitzar anglicismes, millor que ens referim al Crony Capitalism o capitalisme d'amiguets, que aquest sí es practica sense manies (a la vista de tots), a benefici de les classes extractives. O sigui, les classes que viuen de les rendes dels altres.
Fins i tot el Banc Mundial ratifica aquest diagnòstic. En el seu últim informe sobre Doing business, que analitza la disposició dels estats per a la creació de noves empreses, Espanya ocupa el lloc 52 (que es troba molt lluny del seu pes econòmic), darrere de països com Kazakhstan, Montenegro, Armènia, Portugal, Estònia o Geòrgia. I si aprofundim en els indicadors més rellevants (el budell de l'informe) ens trobarem que Espanya té la posició 142 quant a les facilitats per a l'obertura d'un negoci, només superat per països com Belize, Malta, Tanzània, Tadjikistan, Cambotja, Lesotho i altres similars.
Diguem les coses tal com són.
Fuente: L'Econòmic, 19/07/14