Cal que ens puguem imaginar aquest nou estat independent com un país millor en tots els aspectes...

Cal que ens puguem imaginar aquest nou estat independent com un país millor en tots els aspectes, no només en la mera comptabilitat fiscal, que ja sabem que ens serà més favorable. Construir un nou estat és també construir unes noves institucions. I justament són les institucions polítiques i econòmiques que es dissenyin les que seran clau per prevenir la corrupció. En el llibre dels economistes Acemoglu i Robinson Per què els països fracassen?, es destaca que les societats més desenvolupades són aquelles que creen incentius, premien la innovació, permeten a tothom a participar en les oportunitats econòmiques, i tenen governs transparents i responsables davant els seus ciutadans. En canvi, fracassen els països on dominen les elits extractives que s’apropien de l’economia d’un país en benefici propi.

A l’economia espanyola de les darreres dècades han dominat els elements que fan fracassar els països, però en allò on disposàvem d’autogovern, Catalunya no ha estat gaire millor. Malgrat tot, Catalunya disposa d’una base interclassista, professional i dinàmica forta, que la prepara millor per a la construcció d’aquestes institucions. De fet, si a Catalunya va triomfar la Revolució Industrial al segle XIX mentre fracassava a Espanya és perquè disposava d’un capital comercial més ben distribuït socialment que es va poder invertir en la indústria. Per a Acemoglu i Robinson, la diferència clau entre l’Espanya colonial i l’Anglaterra o l’Holanda dels segles XVI i XVII és el poder absolut del seu monarca lligat al monopoli del comerç amb Amèrica, mentre que a Anglaterra i Holanda el comerç havia creat una classe mercantil que limitava el poder dels monarques. Aquesta classe mercantil, tot i que menys potent que l’anglesa o l’holandesa, també existia a la Catalunya del segle XVIII i està en la gènesi de la Revolució Industrial del segle XIX.

Perquè aquest país imaginat, amb institucions que afavoreixin el creixement, sigui creïble caldria que en paral•lel al procés engegat, els partits polítics favorables al dret de decidir es conjuressin per actuar sense dilació per dotar el sistema polític i les administracions de transparència en aquells àmbits on sí que poden fer-ho. I caldrà ser extremadament curós en les lleis que les noves institucions estableixin els primers anys de la independència.

Pel que fa a l’instrument econòmic més important del qual disposarà el govern de la Catalunya independent, una hisenda pròpia, caldria solucionar el principal problema que té la hisenda espanyola. La hisenda espanyola és una hisenda que controla bé els contribuents que estan dins del sistema, però que permet que aquests coexisteixin amb una economia submergida important. L’esforç fiscal el fan relativament pocs ciutadans i empreses, en relació amb la potencialitat econòmica global. Això implica una pressió fiscal relativament baixa, incoherent amb uns tipus impositius que són relativament alts en termes europeus. Per tant, la Catalunya independent hauria d’impulsar el compliment tributari, generant confiança en les institucions públiques, sentit cívic entre la ciutadania, i evitant que hi hagi sensació d’impunitat, amb un sistema judicial per solucionar les disputes tributàries més eficient i ràpid que l’actual.

 

Fuente: El dia de la llibertat. Elisenda Paluzie. Llibres del Segle. Girona.2013.

 

« volver