Catalunya té els fonaments per tornar a ser, per continuar sent, un país industrial...

Catalunya té els fonaments per tornar a ser, per continuar sent, un país industrial. Però, a més, aquesta reindustrialització és estratègica, desitjable i viable per diferents motius:

Estratègica perquè sense teixit industrial és impossible tenir una balança comercial positiva, i resignar-se a acceptar la deslocalització que hem viscut en els darrers anys no pot fer altra cosa que augmentar els desavantatges d’empreses catalanes en àrees i sectors amb futur. Quan les indústries es deslocalitzen a altres llocs, deixant en origen les feines de valor afegit com la innovació i disseny de producte, arriba un moment en què aquestes àrees de valor també acaben marxant allà on es fa la fabricació, perquè disseny de producte i fabricació funcionen millor quan físicament són al mateix lloc. I, d’altra banda, tard o d’hora els països que acullen aquesta fabricació acaben tenint professionals que poden començar a realitzar noves tasques de més valor afegit. L’aposta xinesa o índia per l’educació en aquest sentit és espectacular, i el fet que la Xina ja estigui exportant més productes amb component tecnològic que els Estats Units és un indici clar del que vindrà. De fet, l’any 2025 s’espera que el 20% de l’activitat investigadora a nivell mundial es faci a la Xina i l’Índia, amb la qual cosa el continent asiàtic es convertirà en el principal destí per a la ubicació de l’R+D.

Com exemple del que estem dient, és interessant l’anàlisi que fan els professors Gary Pisano i Willy Shih a la Harvard Business Review, en què argumenten la posició de desavantatge competitiu de les empreses nord-americanes enfront de les asiàtiques a partir del moment que les companyies de semiconductors van traslladar-hi la fabricació, cosa que va permetre a les empreses asiàtiques aprofitar-se -amb tot el dret del món- del know-how de l’ús del silici cristal•lí amb què es fan els semiconductors per introduir-se en nous negocis com el dels panells solars. Prenguem-ne nota.

Desitjable perquè la indústria manufacturera continua sent -tot i la seva modernització i automatització- intensiva en creació de llocs de treball respecte d’altres indústries més actuals o modernes, com les tecnologies de la informació. Per cada lloc creat en una empresa industrial, se’n generen 2,9 a la resta de l’economia, segons estudis realitzats per l’Economic Policy Institute. És a dir, la indústria té un impacte molt rellevant en la resta de l’economia. És significatiu el fet que els països o regions que han sortit abans de la crisi són els que exporten manufactura d’alt valor afegit. Sens dubte, cada cop es necessitaran menys treballadors per fer un determinat producte gràcies als avenços tecnològics, però, al mateix temps, cada cop necessitarem més productes (per bé o per mal el món vol consumir cada cop més) i més variats (tendim a consumir productes cada cop més nous i diferents).

Viable perquè en la darrera dècada són cada cop més les empreses que estan considerant les seves estratègies de deslocalització, ja que els resultats que n’han obtingut no han estat els esperats. Estan canviant els hàbits de consum i el món vol comprar productes d’alt valor afegit i de gran qualitat, o productes a un preu molt competitiu i de qualitat raonable. I crear productes de qualitat en continu requereix un procés d’innovació també continu, una clara preocupació pel disseny industrial de producte i la capacitat de “customitzar-lo” (adaptar-lo, personalitzar-lo...) al màxim, automatitzant alhora els processos per economitzar el cost de producció del productes. I això és possible obtenir-ho als mercats emergents, però de ben segur que les empreses de casa nostra ho poden fer amb clar avantatge.

¿No resulta millor per a les empreses pagar més costos laborals aquí que en mercats emergents, a canvi d’aconseguir uns nivells de productivitat, innovació i disseny que no sempre trobaran a fora? Aquesta ha de ser la nostra carta de presentació al món. Vivim en un entorn on la innovació i el disseny de producte són a l’ordre del dia, i la Catalunya es fabriquen productes d’alt valor afegit que requereixen innovació contínua i molt disseny de producte. I a més, tenim l’avantatge de la proximitat logística i de relació amb un mercat tan important com l’europeu i un accés immediat al continent africà i la conca mediterrània, amb una posició geogràfica excel•lent i uns ports, com els de Barcelona o Tarragona, que poden facilitar la distribució internacional dels nostres productes de caire industrial.

 

Fuente: Catalunya Last Call.David Boronat/Salvador Garcia Ruiz.Viena Edicions.Barcelona.2013.

 

« volver