¿Els catalans saben divertir-se, o és certa l’estampa del treballador <i> workaholic </i>, que no deixa marge a l’entreteniment?...

¿Els catalans saben divertir-se, o és certa l’estampa del treballador workaholic , que no deixa marge a l’entreteniment? Baudelaire ja apuntava que “a fi de comptes, divertir-se és molt més avorrit que treballar”. Avui, la nostra societat ha volgut engrandir el precipici entre feina i oci, com si guanyar-se el pa amb la suor del front fos la pitjor condemna i la diversió fos l’única activitat per a la qual val la pena viure. Però la frontera entre la feina i el gaudi no és tan dràstica com ens vol fer creure la publicitat o el tòpic, i podríem dir que els catalans són uns experts a l’hora de passejar-se per aquesta frontera, en realitat ampla i borrosa.

“Catalunya ofereix un ambient de treball perfecte –assegura Walter Da Silva, cap de disseny del grup Audi- : una síntesi entre la jovialitat llatina i l’eficiència centreuropea. M’encanta l’atmosfera que s’hi respira, la llum, el clima, el paisatge i la riquesa visual de Barcelona. És una ciutat plena de vida i d’emocions, oberta a moltes cultures. És lògic que atregui empreses del món de la creativitat i en particular les del sector de l’automoció”.

En la línia del que afirmava més amunt Baudelaire, podem dir que l’obligació o la rutina de l’entreteniment pot acabar resultant un plom insuportable. En aquest sentit, tal vegada sigui veritat que els catalans, comparats amb altres pobles llatins, tenen un aire vagament germànic. No és descartable que molts s’ho passin bé treballant, que hi trobin el gust i que, quan pleguen de la feina, no necessitin una bacanal diària. Potser sí. De tota manera, la indústria de l’oci és molt potent en terres catalanes, com arreu del món desenvolupat, i els clients dels locals de lleure bé deuen sortir d’alguna banda.

 

Fuente: Catalans. Alfred Bosch/Noemí Ibáñez. Edicions 62. Barcelona. 2006.

 

« volver