Els organismes més actius en aquesta campanya són, és clar, els ministeris d’Economia i el de Gobernación. S’apliquen hàbilment impostos i multes encarats a aquest objectiu; es desencoratja la ramaderia i la petita explotació agrícola amb tots els mitjans, tret a Galícia (perquè, com que és tan lluny de Catalunya i com que mira més aviat cap a Madrid i Amèrica pel que fa a l’emigració, no contribuiria gaire al pla d’inundació). I la repoblació d’Espanya amb arbres i fusta serveix de tapadora i pretext. Al ministre d’Informació i Turisme no li fa vergonya de dir públicament que és millor pel bé de la nació que la gent abandoni les regions muntanyoses i que es concentri en les zones “industrialitzades”, que, a Espanya, vol dir només Catalunya i el País Basc i, en menor mesura, València, és a dir, les regions on es parla una llengua diferent i que han fet mostra d’un esperit liberal i europeu; aquesta doctrina és preconitzada infatigablement per ràdio, televisió i premsa per agents directament o indirectament relacionats amb el poder de control del Govern. Als polítics de Madrid i a Franco no els amoïna gaire que aquesta mesura perjudiqui el benestar d’Andalusia i Aragó i que posi en greu perill el futur d’aquestes dues regions. I encara els preocupa menys que sigui causa de problemes socials a Catalunya i a València, perquè la camarilla militar i reaccionària d’Espanya sempre ha odiat aquestes dues regions: la seva esperança és que aquesta arribada massiva d’una població aliena finalment trastocarà, o fins i tot potser la matarà, la llengua catalana o, si més no, l’ús literari del català. Això seria un empobriment de la cultura espanyola i un cop enorme contra els set milions de persones que constitueixen la minoria catalanoparlant d’Espanya, i així i tot, les autoritats espanyoles consideren esperançats aquesta possibilitat. La millor prova que confirma que la llengua catalana és un dels principals objectius d’aquesta campanya (a més del desig de minar l’esperit liberal europeu i independent dels catalans i dels valencians, un esperit sempre inspirat en la democràcia) és que la política contra la població d’alta muntanya no s’aplica en tot l’àmbit nacional, sinó que no s’aplica gens, o en un grau molt feble, en les regions el débouché de les quals sempre s’ha orientat cap a altres regions que no són les catalanoparlants, com ara el País Basc, Navarra, Galícia, Astúries, Castella la Vella, Extremadura i les illes Canàries; que a València només s’aplica a la part més occidental (és a dir, a la zona on es parlen els dialectes catalans) i que a la mateixa Catalunya a penes s’ha aplicat, excepte a l’extrem més nord-occidental, perquè és impossible aïllar-lo completament de la veïna Aragó.
Fuente: Llengua i Pàtria. El Pla d'immigració de Franco contra Catalunya: un cas flagrant d'intent de lingüicidi i genocidi cultural. Joan Coromines. Ara Llibres. Barcelona. 2017.