Els pagesos foren sempre la classe menys provinciana del país, malgrat ésser la més localista...(Josep Pla)

Els pagesos foren sempre la classe menys provinciana del país, malgrat ésser la més localista. La seva limitació, el seu isolament, els ha salvats de la pèrdua de la seva personalitat. Senten, feblement, les coses del país; però no hi ha pas perill que s’entusiasmin amb les coses forasteres. Només els interessa el que és propi i personal d’ells. Només això els fa prendre partit. Si no hi ha un interès concret i precís, es mouen rarament. Estan amb això o contra allò, per raons específiques. Utilitzen llavors totes les armes, sense oblidar l’adulació. Tots els seus impulsos, però, són concrets. D’una manera espontània, adoren tot el que consideren més fort que ells, mentre dediquen la més absoluta indiferència al que consideren més feble. És sempre possible de trobar un pagès dominat pels matisos de la sensualitat més acostats a la golafreria. En canvi, els seus residus sentimentals solen ésser escassos. Quan aquesta falta de sentimentalisme va acompanyada d’un gran caràcter, d’una profunda rectitud de la superació de la visió purament egoista del món exterior, el pagès –el d’ací i el de tot arreu- dóna, al meu entendre, el tipus més elevat, més superior, de l’espècie. Dóna l’home equànime, just, positiu, construït i discret.

 

Fuente: Els pagesos. Josep Pla. Edicions Destino. Barcelona. 1992.

 

« volver