En Cendrós feia el merda, és veritat, però era conscient del paper que jugava. El següent paràgraf és el cop final: “Els catalans potser no som valents, però no som covards, som coratjosos, aguantem i salvem el naufragi, que ja és molt, això ens ha servit per sobreviure durant mil anys. Sempre recordo que Churchill, en un discurs de l’any 1940, a la Cambra dels Comuns, digué: “no valoro ni subestimo gens els enormes perills i els grans trastorns que graviten sobre nosaltres, però d’altra banda també crec fermament que tots els nostres compatriotes demostraran que som capaços d’afrontar-los tal com feren els coratjosos ciutadans de Catalunya”. En Cendrós menciona les famoses declaracions de l’històric primer ministre britànic, que, en efecte, a l’estat espanyol s’havia intentat que passessin desapercebudes. Ell les coneixia prou bé, les citava i les recordava per explicar la pròpia lluita. El cavaller Floïd es reivindicava: “Catalunya ha persistit gràcies a la burgesia. Catalunya existeix gràcies als menestrals, els botiguers, els professors, els arquitectes, els industrials, els escriptors, els artistes, al coratge i a la solidaritat dels catalans. Que hi hagi excepcions i nombroses, en determinades èpoques, això no vol dir res. De botiflers i de traïdors n’hi ha en els millors països, comptant-hi Anglaterra i Suïssa, per exemple. Tinguem doncs calma i sapiguem que el coratge i la solidaritat són a la base consubstancial de la nostra idiosincràsia. Això ens permeté, durant la nit llarga de Catalunya, crear bancs, enciclopèdies, llibres, obres d’art, és a dir renéixer l’economia i la cultura, els dos pilars que mantenen la política dels pobles”.
Fuente: El cavaller Floïd. Genís Sinca. Raval Edicions. Barcelona. 2016.