En el vol dels ocells, els moments d’aparent immobilitat són els més fascinadors...

En el vol dels ocells, els moments d’aparent immobilitat són els més fascinadors. De vegades s’aguanten parats, planejant amb les ales obertes en tensió. Després, es remunten, verticals, elegants, esvelts, o baixen dibuixant cercles en espiral, d’una gràcia que mai la paraula humana no podria descriure. Adjectivar una corba és difícil.

Ésser pastor, anar camps a través, tenint en els ulls una o altra d’aquestes meravelles, ha de ser –penso- un bon ofici. L’experiència em porta a creure, però, que els pastors són una mica refractaris a veure aquestes coses. Ni tan sols se les miren. No estan per orgues -diuen-. La naturalesa, com a pretext de badoqueria, no els interessa. La conversa amb ella té, en general, una amenitat relativa. Més aviat és d’una accentuada monotonia. Els pastors –que els poetes de tots els temps han idealitzat- són una de les encarnacions més crues de l’home econòmic. La seva més persistent obsessió és l’oscil•lació del preu del ramat, les altes i baixes, en fires i mercats, dels xais i les ovelles. En la vida contemplativa del pastor, l’incentiu més obsessionant i permanent és el diner que hom posseeix o que hom posseirà si tot va bé. Aquests homes, que es passen la vida caminant o davant el ramat, tenen, certament, una tendència a la badoqueria –un matís de badoqueria que els escoliastes han anomenat pastoril o pastoral, com els sembli millor a vostès. Però aquesta capacitat té unes altres causes que les aparents. Els pastors no fan vida contemplativa. Més aviat estan atents, fan combinacions mentals, es dediquen al que els banquers en diuen la vida del pensament.

I això és normal, perquè la naturalesa humana no està pas feta per a la vida contemplativa permanent. Dedicar-s’hi tota la vida seria un turment, una malaltia, l’enfolliment. L’equilibri de la vida del pastor és el ramat. És el ramat el que engega el pastor. És el ramat el que el salva de la vida literàrio-musical-artística- dels horrors de la vida contemplativa.

 

Fuente: Els pagesos. Josep Pla. Ediciones Destino. Barcelona.1992.

 

« volver