En realitat, la historia d’Espanya, des de la darreria del segle XV ençà, és la d’una família d’<i>hidalgos</i> tronats i bel•licosos...

En realitat, la historia d’Espanya, des de la darreria del segle XV ençà, és la d’una família d’hidalgos tronats i bel•licosos, que no s’havien mogut mai del seu eixut terròs i vivien en guerra amb ells mateixos i amb tota mena d’invasors europeus i africans, per disputar-se el magre rendiment d’una hisenda trista, erma i mal portada. Fins que un dia, sense més ni més, tragueren la rifa. Tragueren la grossa de Nadal; la primera i la segona. I aquella família, que no havia treballat mai, que havia guerrejat sempre, que no s’havia allunyat del clos pairal, que no sabia un borrall del que passava al món, ni volia saber-ho, surt, tot d’una, a esbravar-se, terres i mars enllà, dilapidant en aquell cop de fortuna l’energia vital d’una nissaga.

Un imperi bastit així, naturalment, havia de ser un foc d’encenalls. Mancat de base, mancat d’experiència, mancat d’organització i de sentit pràctic, mancat de flexibilitat, mancat de tot el que fa durables les empreses humanes, va passar com un somni. I, un cop perdut totalment, la tragèdia dels espanyols castissos -com la de tantes cases que no deuen el benestar al propi esforç, sinó a la rifa- és l’obsessió de la seva passada fortuna. Com aquelles famílies, més arruïnades que mai, un cop esvaïda la gratuïta carícia de la sort, avui Espanya viu amb l’estrany i quimèric miratge de tornar a treure la grossa, a cada cantonada.

Ara estem assistint, precisament, a una de les crisis delirants que provoca aquest somni impossible...

Les rifes que ella somia són d’aquelles que, fins els excepcionalment afortunats, només treuen una vegada a la vida.

 

Fuente: Quina mena de gent som. Gaziel. Raval Edicions SLU,Pòrtic.Barcelona.2009.

 

« volver