Com funciona el sistema d’extradició fora de la UE?
Fora de la Unió Europea, no regeix el sistema d’euroordres al qual abans hem fet referència, sinó que se segueix el sistema tradicional d’extradicions basat en la reciprocitat diplomàtica.
Això explica que, conforme amb l’ordenament jurídic suís, quan el magistrat Llarena va reclamar l’extradició de les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel, es requerís primer el permís diplomàtic o placet de les autoritats governatives i, com podeu recordar, el portaveu de l’oficina federal de justícia va dir que Suïssa no concedia extradicions per delictes polítics.
Abans que es produís cap decisió oficial, com hem vist en l’anterior apartat, el magistrat Llarena també va retirar l’ordre d’extradició prèviament cursada a Suïssa.
Poden haver-hi noves euroordres o extradicions en el futur?
Com s’ha explicat als dos anteriors apartats, gairebé cap de les peticions d’entrega cursades a l’estranger ha quedat decidida de forma ferma.
En el cas d’Alemanya sí que és ferma, amb efectes de cosa jutjada negativa (o non bis in idem) la no entrega del president Puigdemont pels delictes de rebel·lió o sedició, però res no impediria que, en qualsevol moment, es pogués tornar a cursar una nova euroordre pel delicte de malversació. En aquest cas però, una vegada al tribunal resolgués, escauria encara el recurs davant del Tribunal Constitucional de Karlsruhe, recurs que, com hem dit, no es va poder interposar en el seu moment, en retirar-se l’euroordre contra el president Puigdemont.
A tota la resta de països, inclosa Bèlgica, que formalment no han arribat a pronunciar-se mai sobre el fons (la primera euroordre va ser retirada, i la segona, desestimada per un incomprensible defecte de forma) i Escòcia i, per descomptat, tant la resta de països de la Unió Europea (pel sistema de l’euroordre) com la resta de països (a través del sistema tradicional d’extradició), res no impediria que es poguessin tornar a cursar noves peticions d’entrega dels exiliats.
De fet, les defenses suposem que així succeirà i ja estem preparats per defensar-les.
Mentre els delictes no prescriguin, el risc de noves euroordres o peticions d’extradicions sempre seguiran latents.
Fuente: 1 judici (polític) i 100 preguntes. Jaume Alonso-Cuevillas. Símbol editors. Barcelona. 2019.