I encara n’hi ha que diuen que aquest és el segle de la civilització. Insensats de merda! Dues guerres mundials, amb milions de morts a cada una…, i encara vol que jo cregui en el progrés? Fugi, home, fugi…! Perdoni: l’única cosa que ha progressat en aquest país, és el “water-closed”, abans la gent ho havien de fer ajupits, ara en canvi es pot seure, hi ha aigua corrent, llum... La resta, res, home, res! La civilització és un “camelo” total i delirant! I la gent, avui, menja molt pitjor que abans, molt pitjor. Ara mateix jo em menjaria un bon estofat de conill de bosc, però no. Potser sí que la gent avui vesteix millor, això potser sí. Però progrés..., collonades! A Espanya, llevat d’una època molt prima del general O’Donnell, no hi ha hagut mai democràcia ni llibertat. Mai. Aquest país ha estat invadit infinitat de vegades, té una història molt emprenyadora. I avui ningú no sap res. Pregunti, pregunti a aquell senyor tan important que hi ha allí, a veure si sap qui era el Duc de Noailles. I quan va tenir lloc i per què, la Batalla del Coll de Panissars... Ningú no sap res, no en dubti. Ningú no sap res, no en dubti. Ningú no sap ni la terra que trepitja, ni qui l’ha trepitjat abans que ell. I la indiferència és enorme, espantosa, i l’avorriment, encara més.
“Aquest país ha estat invadit moltes vegades i encara ho hauria estat moltes més si no fos perquè la península ibèrica sempre fa pudor d’alls dolents i la gent va vestida de negre des que es mor un familiar fins que es moren els qui porten dol. I això, a Europa no ho entenen gaire, sap?.
Fuente: Josep Pla: Converses a l'Empordà. Josep Valls i Grau. Editorial Blume. Barcelona. 1986.