La <i>Magna Carta</i> i l’<i>Habeas Corpus</i> van representar durant segles els fonaments de la llibertat personal basada en el dret...

La Magna Carta i l’Habeas Corpus van representar durant segles els fonaments de la llibertat personal basada en el dret. El govern ho era per consentiment i el poder no era personal, sinó de la comunitat. La Constitució representa aquesta supremacia de la llei, per la qual ningú pot ser castigat tret que la transgredeixi, i els principis generals constitucionals són interpretats per decisions judicials. Una Constitució és un pacte, perquè la nostra llibertat personal depèn de la llibertat dels altres i de l’acceptació coratjosa de les nostres pròpies responsabilitats. Edmund Burke delimitava així l’intervencionisme: “El Govern té la capacitat d’evitar molts mals, però pot fer poquíssimes coses bé. L’Estat s’ha de limitar a aquelles coses que són veritablement públiques, com ara mantenir la pau, la seguretat i l’ordre públic.” En una societat lliure, el poder polític depèn d’un vot de confiança. Estem sotmesos, com diu John Locke, a una llei més elevada, de la natura i de Déu, per sobre dels edictes de Creont. En defensa dels drets de la persona. Adam Smith proclama la llibertat en nom de la justícia natural i propugna l’abolició dels interessos creats, mentre Jeremy Bentham vol limitar la duresa de la llei i considera la declaració dels Drets Humans de la Revolució Francesa un sofisma anàrquic, perquè coarta la llibertat humana; contra els privilegis, defensa el màxim benestar del major nombre de persones; critica la despesa de l’Estat perquè “la despesa infinita d’una persona pot ser virtuosa en algun cas, però la despesa a costa de tots és un vici. La liberalitat personal pot ser benefactora, però la liberalitat pública és pur egoisme, en altres paraules, la depredació.”

La nostra societat ha trigat molt a adoptar la llibertat, recorda John Stuart Mill: “El valor d’un Estat, a la llarga, és el valor de les persones que el conformen. Un Estat que limiti la capacitat d’expansió i elevació mental de les persones només a les habilitats administratives, un Estat que les limiti a ser instruments més dòcils, es trobarà amb persones petites i no aconseguirà res de grandiós.” La creença que el Govern ha de fixar els preus i regular la producció només s’ha superat després d’una llarga pugna. La tolerància és una pràctica difícil, però cal ser lliures mentre no fem mal als altres.

 

Fuente: Corruptors i corruptes. Josep C.Vergés.Quaderns Crema.Barcelona.1999.

 

« volver