La nostra història deixa clar que hem estat un poble obert: obert a mantenir la tradició i, a la vegada, obert als avenços i al progrés. I això ha estat gràcies a una manera molt peculiar d’entendre la sociabilitat: des de l’individualisme, senyal social de la nostra identitat. Aquest individualisme, però, és el resultat de la qualitat moral i formativa que hem atribuït al treball.
En la nostra identitat, emmarcada culturalment en la geografia meridional europea i la part nord de la Mediterrània, i amb trets propis del tipus llatí de caràcter seriós, hi té lloc eminent el valor que donem al treball. Aquest fet és, potser, on demostrem millor la nostra simpatia universal. No ens importen la raça, ni la llengua, ni la ideologia si veiem que qui s’incorpora a una feina és treballador; més ben dit, una manera que tenim de classificar la gent és aquesta: “Es treballador”/”No és treballador.” Recordem que, per referir-nos al gandul, tenim un adjectiu dur com dropo o dròpol, definit per Coromines com el “mandrós habitual, que ronseja apàticament per no treballar” i amb el qual, en pronunciar-lo, demostrem que és un personatge que ens destorba, altera el nostre seny i provoca la nostra rauxa. No es pot tenir com a model el que pot anar contra la nostra racionalitat pràctica, com és ara l’hereu escampa: subproducte degenerat, com deia Vicens i Vives, d’una institució eminentment social.
Tot això confirma que no entenem el treball només com un valor econòmic, sinó com un valor moral. Sense l’aptitud per al treball ben realitzat, els catalans notaríem una pèrdua de la nostra identitat, perquè el considerem fonament i constatació de la nostra IC com a poble. Són molts els holandesos que reconeixen, pel que fa a la manera de prendre’s la vida, que hi ha una fissura entre el nord i el sud del país: aquell, marcat per una rígida moral calvinista, i aquest, per un catolicisme molt més permissiu. Ambdues posicions davant de la vida, però, no originen diferents ritmes en la producció d’aquest país. En la nostra terra, amb històriques ideologies hostils, Reus i Vic han estat modèliques en l’activitat laboral. Com en el cas holandès, en el nostre poble hi ha hagut una manera de procedir en el treball que no ha estat privada per actituds polítiques o ideològiques diverses.
Fuente: "El ciutadà davant la identitat col·lectiva catalana. Andreu Grau Arau. Recull de ponències "Catalunya: origen, ciutadania i identitat". Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 2009.