Però perdoneu-me si torno a avorrir-vos amb conceptes empresarials...

Però perdoneu-me si torno a avorrir-vos amb conceptes empresarials. Considerades en conjunt, les activitats empresarials formen la cadena de valor de cada empresa, la qual cosa permet conèixer on cal posicionar la companyia, què es pot subcontractar o eliminar, on són les pèrdues (pocket of losses) i en quines àrees es pot millorar l’eficàcia. L’èxit de les organitzacions depèn dels avantatges que siguin capaces d’incorporar al seu procés (o cadena de valor). I tot perquè els clients (siguin assegurats, electors, heroïnòmans o lectors) ens prefereixen per algun d’aquests tres motius esencials: primer, perquè som els millors; segon, perquè som els més barats (o demagògics, adulterats o comprensibles); i tercer, perquè som els únics. La direcció d’una empresa ha de ser capaç de treballar per assegurar alguna d’aquestes tres qualitats i garantir que els qui ens fan confiança ens la continuaran fent.

Aquest és el punt on volia arribar, la vostra obsessió pel client final, pe construir un públic lector, per aixecar una indústria cultural per a la literatura catalana: “La qüestió és escriure sobre coses que tinguin un interès humà. I el drama de la nostra literatura és encara aquest: que la producció no en té en general cap interès. És escassa i produeix un enorme avorriment. Si pogués donar un consell diria: escriptors, no sigueu llaunes i ensopits.”

Fora els llaunes i els ensopits! Aquest hauria de ser el crit de guerra de la literatura catalana: Morin els avorrits! A les masmorres els llaunes! Bravo, Pla! En sou tan conscient, d’aquest fet, que heu arribat a escriure el següent: “Jo tinc a més uns dos mil admiradors a prova de bomba, granítics, que faran propaganda. [...] Son persones que fa 50 anys que em segueixen. No sé qui són. Tot el que he escrit els agrada –simplement perquè els agrada, per gust, per desig de passar un moment. És una cosa que em fa quedar parat a cada moment, però que també és real.”

Estimat amic meu, vós també sabíeu, com a bon negociant, que dins de l’empresa només hi ha lloc per als costos i les despeses, que els beneficis són sempre en mans dels clients i que només donant-los el millor servei i el major valor percebut els aconseguirem retenir. Per tant, en el vostre negoci, l’estil, el to, la llengua, tots els recursos han d’anar destinats a fer no només una obra ben feta, sinó que els lectors n’apreciïn el valor afegit. I aquest , en paraules de Lluís Bonada, no és altre que la conseqüència que vós no hàgiu fet una altra cosa sinó «posar l’eficàcia i la seducció d’una prosa aparentment descordada -una altra de les claus de l’èxit- al servei de la inequívoca expressió de les idees d’una nació [...], la nació que som, una nació formada per un determinat paisatge, una forma de ser i entendre la vida, uns vicis, unes herències, una gastronomia, un dret, unes actituds, unes relacions humanes, socials i laborals, uns defectes, unes habilitats intel•lectuals i artístiques i uns homes (homenots) que han fet aportacions positives a la nació». Tot (amenitat, plaer de la lectura, normalitat, humor, patriotisme), tot en funció del vostre patriotisme, entès com a memòria: «El gran problema d’un escriptor arrelat en un país és contribuir a la lluita contra l’oblit.»

 

Fuente: Honorables. Cartes a la pàtria perduda. Quim Torra. A Contra Vent Editors. Barcelona. 2011.

 

« volver