Pla, que encara signa XX, arriba a dir que “desde el punto de vista de la psicología catalana lo que ha pasado en Cataluña es incomprensible”...

Pla, que encara signa XX, arriba a dir que “desde el punto de vista de la psicología catalana lo que ha pasado en Cataluña es incomprensible”, i demana treball per refer el país. Amb la seguretat del profeta que ha vist acomplerta la seva profecia, fa el discurs de la gent d’ordre tipa que tot es resolgui a trets. Ja no es mourà d’aquí. Ja no veurà mai més cap altra sortida per a Catalunya fora de liderar Espanya i modernitzar-la.

En quatre mesos només signarà quatre articles, els dos primers amb XX. És una presència discreta per a un escriptor tan prolífic i que, a més, és subdirector d’un diari tan important. La seva incomoditat devia anar creixent. Potser Pla s’havia cregut la promesa de Serrano Súñer, que en una entrevista per al Diario Vasco li diu que la llengua catalana serà respectada sempre que s’empri per a contribuir “a la grandeza de España”.

Escrivint se li nota molt que la Guerra Civil que li dol és la catalana, i que el país que li treu la son és Catalunya. Era natural que no durés. Aquella Barcelona arruïnada, plena de falangistes, legionaris, capellans, li devia posar la pell de gallina. Es devia sentir sol a la ciutat. A cada cantonada se li devia aparèixer el fantasma d’algun vell amic de l’Ateneu, exiliat o tancat a casa deprimit. Per a estalviar, Pla dina a casa del sogre, que el menysprea obertament, i amb qui mira de no parlar gaire. La política anticatalana del nou règim no cal explicar-la. Aviat li devia resultar difícil ser subdirector de La Vanguardia sense sentir-se un traïdor.

Anys després va escriure: “El que s’havia establert era tan diferent de l’esperit del país, tan ingrat, tan absolutament estrany a la manera de ser de la gent, que cal haver-ho viscut per tenir-ne una idea clara i precisa. Era el fenomen típic de l’ocupació justificada pel triomf de la Guerra Civil i servida pels catalans de torn que ara es pogueren triar, naturalment”.

Ja el febrer del 1939, en el primer article signat, el famós ”Retorno sentimental de un catalán a Gerona”, adverteix de l’intent d’extermini cultural que veu venir: “La Gerona de nuestra juventud, la que conocimos y amamos tanto, tendrá dentro de poco un perfil, un espíritu, un alma distinta. Este arrasamiento actual, ¿qué formas de vida creará con el tiempo?”.

 

Fuente: El nostre heroi. Josep Pla. A Contra Vent Editors. Barcelona. 2009.

 

« volver