¿Què ha passat? Simplifico el diagnòstic per fer-me entendre millor...

¿Què ha passat? Simplifico el diagnòstic per fer-me entendre millor, i esquematitzo en poques frases aquesta análisis.

Durant les dues últimes dècades ens hem fet molt més rics, hem viscut una època de gran expansió i, molts, gairebé tots, hem augmentat el nostre nivell d’ingressos i el nostre nivell de consum. Però hem actuat com nou-rics, és a dir, hem tret fruit de les possibilitats del present, i hem anat més enllà del que és raonable i sense pensar en el futur:

- Hem consumit i invertit tant en l’àmbit personal com en el familiar per sobre de les nostres possibilitats a força d’endeutar-nos, aprofitant el baix cost dels diners I els terminis exagerats de retorn dels crèdits.

- Hem portat fins a extrems perillosos el costum de moltes empreses de treballar a crèdit, i per tant de mantenir unes ràtios de fons propis/endeutament molt inferiors a les d’altres països europeus, cosa que incrementa la debilitat en moments de contracció del crèdit.

- Hem arribat a ser, com a conseqüència d’aquest comportament, tant familiar com empresarial, i del poc estalvi interior, el país del món més endeutat amb l’exterior, juntament amb els Estats Units. Només el sector públic manté uns nivells d’endeutament raonables que ara ens seran de gran ajuda.

- Hem basat el creixement sobretot en el consum interior, cosa que ha fet que no sentíssim els efectes de la contínua pèrdua de competitivitat en el mercat exterior, pèrdua deguda a la combinació d’un diferencial positiu d’inflació i uns augments de productivitat inferiors als d’altres països.

- Hem mantingut uns alts nivells de creixement del PIB, inflant d’una manera exagerada i irracional la part del PIB corresponent a la construcció, i per evitar que la seva devallada ens faci anar massa enrere, ara haurem de trobar un relleu a la menor activitat que això provocarà.

- Hem atret una población externa oferint treball de poca qualificació, sobretot en un sector específic, per tal de construir una oferta exagerada d’habitatges, tot i que la presència d’aquests nouvinguts ha fet créixer també una mica la demanda.

- Hem acceptat, en l’àmbit polític, la intoxicació ideològica que va recórrer el món desenvolupat durant les darreres dècades del segle XX, i tant la dreta com l’esquerra (una amb entusiasme i l’altra dissimuladament) han anat creient en les meravelles del mercat, no només com a bon mecanisme de fixació de preus -que ho és-, sinó com a únic sistema de regulació de l’economia.

- Hem tingut més cura de vigilar els indicadors econòmics que reflectien els resultats presents que no pas aquells que estableixen les bases del futur, i amb això no hem preparat la nostra economia per recuperar-se després de la malaltia.

 

Fuente: No m'ho crec. Joan Majó. RBA Libros. Barcelona. 2009.

 

« volver