També és, d’aquells anys de lluita contra la tortura, el suport al sociòleg basc Justo de la Cueva, en el judici per calúmnies instat per l’Estat contra ell...(David Fernández i Anna Gabriel Sabaté)

També és, d’aquells anys de lluita contra la tortura, el suport al sociòleg basc Justo de la Cueva, en el judici per calúmnies instat per l’Estat contra ell, per haver afirmat en una tertúlia radiofònica que “se seguia torturant, i que eren els mateixos policies torturadors i assassins del franquisme”. La vista oral, celebrada el 16 d’abril a Pamplona, va tenir un efecte boomerang i es va convertir en una resposta col·lectiva contra la tortura, on van prendre la paraula trenta-tres testimonis proposats per la defensa exercida  per Miguel Castells, entre ells Gil Matamala: “La existencia de la tortura y malos tratos en jefaturas de policía y en comisarías españolas es una realidad que yo mismo he podido constatar con mis propios ojos; precisamente para dar testimonio de ello, y apoyar las opiniones de Justo de la Cueva, hemos venido a Pamplona”. Fins i tot el fiscal, en el torn final de conclusions, va acabar dient: “Cómo no van a existir torturas?  Es evidente que las torturas existen”. Al cap d’uns anys, l’August  -en qualitat d’assessor, i per la seva experiència pionera europea en el cas Bultó- acompanyaria Miguel Castells fins a Estrasburg, arran d’una condemna per haver publicat l’any 1979 a  Punto y Hora de Euskal Herria  un article on sostenia que els atemptats de l’extrema dreta contra ciutadans bascos tenien el suport del govern. L’any 1992, el tribunal europeu va absoldre Castells i va condemnar l’Estat espanyol per violar la llibertat d’expressió.

 

Fuente: August Gil Matamala. David Fernández i Anna Gabriel Sabaté. Sembra Llibres. València. 2018.

 

« volver