“Un home d’Estat és un polític que ja ha mort” deia un polític encara viu llavors, a Londres...
“Un home d’Estat és un polític que ja ha mort” deia un polític encara viu llavors, a Londres.
En l’esperit de molts polítics, la lleialtat envers el present no té altre fi que el de trair el futur a favor del passat” (Víctor Hugo).
Lenin donava un consell que deixà d’aplicar-se a l’URSS després de la seva mort: “No mireu la boca dels polítics, sinó les seves mans”.
“S’equivoquen els qui creuen que la política és com un viatge pel mar o una campanya militar, quelcom que es fa amb un objectiu final, quelcom que es deixa un cop assolit. No és un deure públic que cal complir. És la vida d’una criatura política i social domesticada, que neix amb afició per la vida pública, amb el desig d’honor, amb sensibilitat pels altres, i que dura mentre és viu... La política i la filosofia són semblants. Sòcrates no posava bancs pels seus estudiants ni fixava hores per les seves converses. Filosofava sempre, mentre feia bromes, mentre bevia, mentre era soldat, quan us trobava pel carrer i, al final, quan estava a la presó i bevia la seva metzina. Fou el primer que ens mostrà que tota la nostra vida, a tota hora, en tot el que fem, és temps per la filosofia. I també ho és per la política”. Això ho escrivia Plutarc fa dos mil anys. Quants us preguntareu si es pot dir el mateix de vosaltres? I quants, entre els que us contesteu negativament, us adonareu que heu renunciat a quelcom essencial... o que no heu tingut la sort de posseir-ho mai?
Fuente: Diccionari de la mala llet. Víctor Alba. Laertes, S.A. de Ediciones. Barcelona. 1997.
« volver