Val la pena de recordar que els bascos van votar, majoritàriament, NO a la Constitució espanyola...

Val la pena de recordar que els bascos van votar, majoritàriament, NO a la Constitució espanyola. Malgrat que van treure’n molt més partit en aconseguir establir dues excepcions valuoses: la que els concedeix el concert econòmic i la que permet, si així ho decideixen els implicats, la federació de l’autonomia basca amb Navarra. L’article que prohibeix explícitament la federació de dues o més comunitats autònomes va ser inclòs per impedir la constitució de qualsevol lligam entre els Països Catalans, però els catalans no van piular, i avui fins i tot l’espai cultural català està trossejat i agredit sistemàticament. Per no esmentar les connexions amb tren...

Quant a l’economia de mercat, cal saber que la Constitució es va fer tant per configurar llibertats com per posar fre a tot allò que es temia: és una Constitució poruga. Amb el pes que encara tenia el Partit Comunista i els seus aliats és obvi que el text havia de blindar l’economia de mercat. Però també va blindar altres coses, com ara la unitat d’Espanya -defensada per l’exèrcit en l’article 8, un article que, diuen, va arribar en un sobre tancat, ja redactat, a la taula de la ponència- o la preeminència del castellà sobre qualsevol altra llengua “regional”.

Que els bascos eren conscients d’estar obtenint un botí més gros ho prova l’anècdota següent. Quan van tenir ben lligat el concert, van trucar a la Minoria Catalana, en la persona de Miquel Roca, i li van dir: “Ja el tenim. Ara colleu-los vosaltres”, però en Roca va opinar que el concert no ens convenia, com d’altra banda havia defensat aferrissadament l’Ernest Lluch. L’única persona que en aquells anys difonia la idea de dèficit fiscal entre Espanya i Catalunya era en Ramon Trias Fargas. Per als catalans era més “modern” i “europeu” el sistema de la caixa única. Però aquesta discussió no va transcendir gaire a l’opinió pública, o als qui fèiem oposició, perquè l’economia no era tema; es parlava de política, o de cultura, o de societat, però no pas d’economia, que era una matèria per a especialistes, sense importància –dèiem- en la vida de la gent.

 

Fuente: A la intempèrie. Patrícia Gabancho. Columna Edicions.Barcelona.2011.

 

« volver